Èpic, històric, inoblidable, increïble, bestial, memorable, immens, brutal… Hi ha moltes paraules per descriure el que vam viure aquest dissabte a la plaça de Sant Magí del Serrallo en una diada de Sant Pere que sempre recordarem. El 27 de juny de 2026 serà una data més que marcada per la gesta d’haver descarregat el primer castell de vuit serrallenc. Enrere queden trenta anys d’haver-lo carregat per primer cop el 1996. El vam tornar a carregar el 1997 i fins al 2013 no el tornàvem a veure coronat novament. I ara sí. Tretze anys després de l’últim carregat, el carro gros ja és del tot nostre. Descarregat i molt ben celebrat en una actuació que passa a ser la millor dels 38 anys de vida de la colla del barri mariner.
No és només un 4 de 8 carregat. Es tanca un cicle de la història dels Xiquets del Serrallo i se n’obre un altre. A l’esquena hi ha tot un temps d’haver-lo provat i intentat, de caure, de patir, d’etapes difícils per portar-lo, d’assajar-lo, de frustrar-se i resignar-se, de tornar-lo a intentar, de lluitar-lo, però també d’esperança, de tornar-se a aixecar, d’il·lusió, de ganes, de tirar-lo endavant, de vèncer la por, d’intentar i resistir, d’aguantar, de dir que això que el que fem val molt la pena, que podem fer aquest salt perquè arribaria aquell dia en què el veuríem descarregat. I aquell dia ja ha arribat i podem dir que s’ha fet justícia. Després d’aquest quatre sòlid, estable i molt ben defensat a la descarregada, la plaça va esclatar d’emoció. Canalla, tronc, pinya, gralles, acompanyants, públic i veïns, colles convidades, castellers veterans i nous, els que han viscut les tres úniques ocasions del 4 de 8 carregat, castellers que ja no hi són i que des d’allà on siguin també celebren aquest nou pas de la història de la colla… Tothom. Tothom va aplaudir i celebrar aquesta gesta.
A més del 4 de 8, els Xiquets del Serrallo van obrir plaça amb el 5 de 7 i, a la tercera ronda, van portar un nou 2 de 7, ja ben dominat. El vano de 5 va posar la cirereta del pastís d’aquesta actuació històrica. La celebració va continuar amb el sopar i la festa al local, que es va allargar fins al matí de diumenge. La cita va aplegar també els Moixiganguers d’Igualada i els Castellers de Terrassa com a colles convidades.
D’aquesta manera, la colla va sortir d’aquesta diada havent fet la millor actuació de la seva trajectòria i conquerint els vuit pisos, un deute pendent que ara s’ha fet realitat. I fer-ho a casa, per festa major i en el mes de juny és encara molt més extraordinari. És l’èpica de Sant Pere. Ens ve per davant una temporada en què la camisa blava vol continuar suant per trencar el sostre i escriure noves pàgines de la seva història.
Diuen que la vida ens porta per camins diferents, però hi ha una part de nosaltres que ens acompanya allà on anem. Hi ha coses que no ens traurem mai. Per tot el que compartim, sempre Xiquets del Serrallo
