Aixecar castells és molt més que una tradició arrelada a la cultura catalana. És una manera de fer país. I fer-ho per la Diada Nacional encara ho fa més especial. Però, en una colla com la nostra, els Xiquets del Serrallo, hi ha un doble vessant: mentre fem país, duem el nom d’un barri. I segurament per això (diguem-li tarannà, identitat, personalitat, manera de ser o màgia) fa que siguem únics, que se’ns estimi i que qui ens estima, qui estima el Serrallo, s’emocioni amb nosaltres. Aquest 2026 no estem fent només castells, estem fent història inèdita i sense precedents. La cita de l’Onze de Setembre al pla de la Seu va ser una nova ocasió per tornar a trencar el sostre i afegir la desitjada carta del 2 de 8 amb folre.
Després d’un 4 de 8 de sortida, l’assalt al dos folrat arribava en segona ronda. Al segon peu, l’intent es va donar per vàlid i l’estructura va presentar molt bones mides fins al moment de l’aleta, quan va cedir. El castell es va carregar in extremis i, d’aquesta manera, la colla assolia una nova fita: coronar el primer folrat serrallenc. Alhora, Tarragona guanyava un nou pòquer: les quatre colles de la ciutat, capaces de fer castells amb folre.
Per tancar les rondes, els del barri mariner van tornar a ensenyar sense dificultats el 5 de 7, el 17è de la temporada i el 120è de l’historial de la colla. L’actuació va cloure amb un pilar de 5 i dos pilars de 4 acompanyats de l’himne dels Segadors interpretat per les gralles i els timbals. La Diada Nacional també va estar marcada pels actes institucionals del matí, amb l’ofrena floral i el pilar al monument de Rafael Casanova.
Qui ho diria? Sant Pere va tancar un cicle de trenta anys pendents per obrir-ne un altre, la Mare de Déu del Carme va completar el somni dels vuit pisos bàsics, per Sant Magí va arribar la primera clàssica de vuit i la Diada Nacional ha donat la benvinguda al folre. Ara, la colla s’endinsa en la festa major de Santa Tecla amb el repte pendent de descarregar el 2 de 8 amb folre.
Potser també és això el que fa tan bonic tot plegat. Que la història no s’acaba amb aquest primer folre i que aquest castell encara ens espera. I el descarregarem perquè hi ha tota una colla imparable que no deixa de caminar, de créixer i de somiar. És l’ambició que hem demostrat i que continuarem demostrant.
