El primer 3 de 8 descarregat de la història dels Xiquets del Serrallo arriba per la Mare de Déu del Carme
Amb una barreja d’incredulitat, emoció i orgull, encara no assimilem el que va passar aquest 11 de juliol, però va passar. Hi ha moments que es poden sentir més que explicar, però serveixi aquesta crònica per constar que el somni dels vuit pisos ja porta el nostre nom. Ara, en forma de tres, en una actuació de màxims.
Si per Sant Pere va ser el 4 de 8, quinze dies després, a casa, com no podia ser d’una altra manera, la Mare de Déu del Carme ens ha regalat el primer 3 de 8 descarregat de la història de la colla, en els seus 38 anys. Els patrons del barri mariner han donat sort i les seves diades d’enguany han esdevingut cites memorables i excepcionals, amb els bàsics de vuit com a protagonistes, que demostren que vivim l’època daurada dels Xiquets del Serrallo. Són dies que deixen de ser una data per convertir-se en un record que ens acompanyarà tota la vida. Al Serrallo és on tot comença i on tot va començar pels volts del juliol de 1988…
Les 170 camises blau marí van omplir aquest dissabte una plaça de Sant Magí que reunia també els Bordegassos de Vilanova, els Castellers de Lleida i la Colla Jove de Castellers de Sitges. La cita va veure fins a quatre 4 de 8 executades per totes les colles. En el cas dels serrallencs, va ser el castell de sortida, que va demostrar una solidesa increïble i una confiança per assaltar el 3 de 8 en la segona ronda. La construcció va ser més patida, però l’extraordinària defensa i el domini de l’estructura a mesura que s’anava descarregant va fer embogir tota una plaça que presenciava aquesta nova gesta amb l’èpica que tant ens caracteritza.
A diferència dels trenta anys del carro gros, l’anomenat pare dels castells ha tingut una trajectòria curtíssima. I és que el primer carregat va ser per Sant Magí de 2025. Ara, en menys d’un any, el 11 de juliol de 2026, els serrallencs escriuen una nova pàgina de la seva biografia amb el primer que es completa en una actuació en què també van anotar-se el 5 de 7, l’onzè de l’any, com a castell de tercera ronda. El vano de 5 va servir per cloure una actuació que deixa els deures més que fets abans de vacances, a falta de l’actuació de la Riera de Gaià el pròxim dissabte.
Històrica va ser també la festa posterior en una nova edició de la Carmeta Tropical. Les primeres notes al Moll de Costa van sonar a les deu de la nit, just després del tradicional sopar amb DJNolls i, seguidament, HandsUp!, a ritme del macarrisme, reggae i ska. La celebració va reunir una bona afluència d’assistents i va demostrar ser una festa consolidada i imperdible de la colla.
En fi, què seria de la nostra vida sense els Xiquets del Serrallo? Quan d’aquí a molts anys, algú ens pregunti què vam sentir aquest dia, segurament no sabrem respondre perquè no hi ha paraules per drscriure el que estem vivint a la colla. Mai més sentirem aquesta primera vegada dels bàsics de 8 descarregats. Mai més perquè ja ha passat i allà vam ser. Per fites com aquestes ens fan creure que els somnis també es poden tocar amb les mans. I “tothom dirà ‘Déu n’hi do!’”, com fa aquella havanera…
